LA CRISI DES DES DE LA PERSPECTIVA DE
L´ECOFEMINISME
Resum de la conferència realitzada per Yayo Herrero en el curs Claves para comprender la crisis sistémica
global, organitzat per l´Academia de
Pensamiento Crítico (www.academiadepensamientocritico.org)
durant el curs 2011-2012.
1.-EL CAPITALISME, UN SISTEMA ECONÒMIC EN GUERRA CONTRA LA VIDA
En aquesta ponència abordarem la
crisi i les alternatives a aquesta des d´una perspectiva ecofeminista. Algunes
de les qüestions que haurem d´abordar són: d´on ve el nostre sistema de
pensament? Com es configurà el sistema capitalista? Com sorgí el paradigma
neoclàssic en economia? Quines invisibilitats genera aquest paradigma? Quines
alternatives hi ha? Tots aquests interrogants l´ecofeminisme els aborda tenint
sempre present que la societat capitalista es troba en guerra perpètua tant amb
la natura com amb els cossos: és a dir, el capitalisme va contra tot allò que
manté la vida.
2.-ELS EIXOS DEL PENSAMENT MODERN
La base del nostre sistema de
pensament sorgeix amb la modernitat, i es podria considerar com una fita
paradigmàtica al respecte la publicació del Discurs
del mètode de Descartes. En línees generals, el pensament modern suposa un
gran avanç, en la mesura que desvincula la filosofia i la ciència de la
religió, al mateix temps que posa les bases per a la declaració dels drets
humans (encara que en un primer moment aquests es refereixen únicament als
homes). A grans trets, podríem dir que el pensament modern es fonamenta en tres
grans eixos:
1)
El dualisme (hereu del pensament grec i judeocristià)
Ja
en Descartes trobem una dualitat establerta entre, per una part, la raó, la
ment i la cultura, i, per l´altra, l´emoció, el cos i la natura. Aquest tipus
de dicotomies es plantegen com a excloents, i s´estableix una jerarquia entre
els elements dicotòmics: la ráo, la cultura, la ment, l´espai públic… es
trobarien en una posició jeràrquicament superior a l´emoció, la natura, el cos
i l´espai privat. Aquest dualisme jeràrquic es correspon amb un dualisme
patriarcal que legitima la subordinació de la dona: allò característic de
l´home seria la raó, la ment, la cultura i la participació en l´espai públic,
mentre que la dona representaria el sentiment, el cos, la natura i l´espai
privat.
2)
Matematització del món amb el naixement de la ciència moderna
La matematització suposa donar
primacia a allò quantitatiu. Un problema d´aquest plantejament és que la natura
és plena de fenòmens qualitatius no “mesurables" quantitativament, molts d´ells
irreversibles.
3)
Mecanicisme: el món com una gran màquina
Se suposa que la tasca del científic
és trobar les lleis d´aquesta gran màquina que és el món per poder preveure el
seu comportament. Tanmateix, a principis del segle XX es produeixen uns canvis
científics que qüestionen aquest mecanicisme i que limiten la seua utilitat: la
vida, els ecosistemes i les societats no responen al funcionament d´una
màquina, en tant que constitueixen sistemes complexos. No obstant això, el
mecanicisme arrela en les ciències socials, especialment en l´economia.
3.-EL PARADIGMA ECONÒMIC NEOCLÀSSIC
Els primers a parlar de sistema
econòmic i de ciència econòmica, els fisiòcrates, consideraven que l´economia i
la producció consistia a augmentar allò que la natura podia donar mitjançant el
treball humà (per exemple, en l´agricultura), sense carregar-se per això la
base física de la natura. Després, l´escola clàssica (des d´Adam Smith a Marx)
considerarà que, dels tres factors productius (natura, treball i capital), el
més important és el treball humà. Però amb l´arribada de l´escola neoclàssica,
a finals del s. XIX (la qual constituirà l´eix estructural de l´economia
capitalista), es produeixen un seguit de canvis molt importants tant en
l´economia com en la visió general de la realitat. Podríem dir que el paradigma
neoclàssic es constitueix a partir de sis elements clau:
1)
La reducció de la noció de valor a preu
Aquesta
és la conseqüència de l´aplicació de la matematització de la realitat típica
del pensament modern a l´economia. El problema és que hi ha moltes coses que no
poden ser traduïdes a preu i que són imprescindibles per a la vida, i que quan
ho són és perquè es transformen en un negoci on el preu no reflecteix la
possibilitat de substituir allò que s´està transformant (exemple del comerç de
les emissions de CO2).
2)
Terra i treball són substituïbles sempre per capital
No es té en compte la degradació
ambiental i laboral. El planeta té límits.
3)
Sols és un objecte econòmic allò que tinga una expressió monetària, que siga
apropiable i que siga productible
Però
què és un bé econòmic o no depén de les circumstàncies. Bona part del
creixement econòmic dels últims anys es deu al fet d´haver convertit en béns
econòmics coses per les quals abans no pagàvem.
4)
Cal trobar unes lleis universals indiscutibles que expliquen el funcionament de
l´economia (capitalista)
Pero darrere la “teoria” hi ha molta
ideologia.
5)
Construcció de l´Homo aeconomicus
S´estableix una dicotomia esquizoide
entre el comportament egoista dels mercats i la resta de la societat, guiada
per valors morals. A més, el treball remunerat és pensat per a persones que no
tenen cap altra obligació familiar, domèstica…
6)
El sistema econòmic capitalista considera la producció com a simple increment
d´agregats monetaris
Es confon producció i extracció
(exemple: països “productors” de petroli): allò que s´extrau s´acaba, mentre
que allò que es produeix sembla que no. Aquesta confusió té conseqüències molt
negatives.
4.-CONSEQÜÈNCIES DEL PARADIGMA NEOCLÀSSIC
1)
Es trenca el vincle economia/natura
Tant
és així, que l´economia no té ni tan sols ferramentes per a mesurar allò que
deteriora. Açò es veu molt clarament amb l´exemple del PIB: aquest no té en compte
elements fonamentals per a la vida (com la natura i les cures), i inclús
comptabilitza com a augment de riquesa allò que genera destrucció: la
contaminació, l´enfermetat, la guerra… Amb aquest indicador es pretén dirigir
l´economia i traure´ns de la crisi.
D´altra banda, si l´economia es
defineix com el procés necessari per a garantir la reproducció social, per què
no es té en compte la reproducció social? Aquesta es dóna bàsicament en el món
privat de les llars, i té a veure amb les tasques que gestionen el benestar de
les persones, les quals permaneixen ocultes. En aquest sentit, l´ecofeminisme
representa l´economia capitalista de la següent manera:
ACTIVITAT ECONÒMICA VISIBLE
|
REALITAT INVISIBILITZADA:
-Explotació laboral.
-Cures (realitzades fonamentalment per
dones: patriarcat).
-Degradació del medi ambient.
|
El capitalisme funciona com si
visquérem en un món infinit: el planeta té límits físics, i el nostre cos
també: som éssers vulnerables, sobretot durant la infantesa, quan estem malalts
i durant la vellesa. Això implica que depenem de les cures d´altres,
històricament realitzades per les dones en una societat patriarcal.
El fet de pensar que vivim en un món
que no té límits ens impedeix veure la crisi estructural que s´amaga sota la
crisi financera:
-Hi ha també una crisi energètica
(vivim en un món amb menys petroli).
-Hi ha l´escalfament global.
-Hi ha unes desigualtats socials
cada cop més grans que es reflecteixen també en la diferència entre les emprentes ecològiques dels països enriquits
i dels empobrits. No es pot
estendre el model consumista a tot el món: el centre rep recursos naturals i “humans” i exporta
recursos, mentre que la perifèria exporta recursos
naturals i “humans” i rep fem.
-Crisi de les cures: les dones han
eixit al món públic (política i treball), però els homes no han fet el camí invers. Factors com l´augment de
l´esperança de vida, la cura
dels xiquets, l´explotació laboral o l´individualisme fan que les cures siguen més necessàries que mai i el temps
disponible per a elles menor.
La resposta del sistema és
fonamentalment més del mateix: ens trobem davant d´un nou procés d´acumulació
originària on es desmantela l´estat del benestar, que no és altra cosa que el
conjunt de les poques coses comunes que encara queden. Es tracta d´un gran
espoli social, com sempre ha fet el capitalisme. Pel que fa a la defensa d´un
presumpte “capitalisme verd”, és com buscar la quatradatura del cercle. Sovint
produeix un “efecte rebot”: es fabriquen productes més ecològics, però produïts
a una escala molt més gran, de manera que es perd allò que s´haguera pogut
guanyar. Pel que fa a les respostes del sistema a la crisi de les cures, hi ha
dues estratègies bàsiques:
1) La transferència generacional d´eixos treballs a altres
dones, que dóna lloc al fenomen de les “àvies esclaves”.
2) La mercantilització de les cures. Aquests són dels
treballs més mal pagats i valorats pel mercat. Es crea un lumpen femení,
provinent en bona mesura dels mateixos països d´on espoliem els recursos
naturals.
5.-ALTERNATIVES DES DE L´ECOFEMINISME
Les propostes neokeynesianes
d´esquerres es centren en la reconstrucció del sistema productiu: però cal
qüestionar què produïm. Per a l´ecofeminisme, la producció no és la producció
capitalista: aquesta ha d´estar lligada a la conservació de la vida i a la
reproducció. Si volem viure vides dignes, cal plantejar-se unes preguntes
essencials: què es produeix, com es produeix i per a qui es produeix. En aquest
sentit, és fonamental establir:
1) Quines
necessitats cal satisfer per a tots i totes? El capitalisme no parla de
necessitats, sinó de demandes.
2) Quines produccions fan falta per a satisfer aquestes
necessitats?
3) Quins
són els treballs socialment necessaris? Hi ha treballs socialment
indesitjables, no les persones que hi treballen.
La reducció de l´esfera de la
producció no és una opció, és una necessitat marcada pels límits del planeta.
El decreixement és l´única opció, i cal lluitar perquè la reducció de la
producció no es faça per la via de l´ecofeixisme (qui tinga el poder, disposarà
d´uns recursos cada cop més escassos). Cal avançar cap a un sistema on
reconvertim l´aparell productiu i es repartisca la riquesa. Propostes hi ha, i
s´estan posant ja en marxa iniciatives interessants. Si els recursos són
limitats, cal repartir la riquesa amb mesures com la defensa dels serveis
públiques, l´establiment de rendes màximes, la fiscalitat progressiva, reobrir
el debat sobre la propietat… El problema és que no tenim suficient poder per a
imposar-les: la política està segrestada. Cal recuperar-la, i, per a
aconseguir-ho, cal superar divisions en l´esquerra, tant al carrer com a les
institucions.
(PREGUNTES)
-Totes les
alternatives són viables. Hi ha exemples històrics de reconversió del sistema
productiu en pocs anys, com als EEUU en la II
Guerra Mundial.
-La construcció
de l´Estat del Benestar després de la II
Guerra Mundial partí d´iniciatives encetades pel moviment
obrer com a referents.
-La tasca més
important és descolonitzar l´imaginari del capitalisme popular.
-Tenim molt poc
de temps en termes ecològics.
-Existeix una
complementarietat entre:
1) El marxisme: assenyala la
imcompatibilitat entre el capital i el treball.
2) El feminisme: assenyala la
imcompatibilitat entre el capital i els treballs de reproducció de la vida humana.
3) L´ecologisme: assenyala la
imcompatibilitat entre el capital i la vida.
-Cal pensar en
economies planificades, però descentralitzades.
-Decreixement:
assenyala la importància dels béns relacionals. Per exemple, una manera
d´estalviar és col·lectivitzant els consums, la qual cosa suposa un augment de
les relacions entre les persones.
-Els humans som
ecodependents i interdependents (tenim bases innates per a la moral), no com
ens voldria el capitalisme.